dimarts, 16 d’octubre del 2012

Entrevista a Enric Pardo

Guionista sortit de la gran escola de l'ESCAC i un dels cervells d' "Arròs Covat" i "Animals", treballa al Terrat. Recentment també és novelista amb "Todas las chicas besan con los ojos cerrados".

"Els nens petits quan els hi poses quelcom que els agrada de seguida volen tornar-ho a veure. A mi em passa el mateix."

Entrevistadora: Bon dia, Enric. Moltíssimes gràcies per acceptar la nostra proposta d'entrevista. Per nosaltres és un gran plaer parlar amb un artista com tu, guionista del Terrat i amb un títol de l'ESCAC.

Enric Pardo: Bon dia. El plaer és meu!


Entrevistadora: Des de petit ja sabies que et volies dedicar a escriure, tant guió com narració?

Enric Pardo: Jo de petit volia ser païaso. I em sembla que una mica... Penso que la primera vegada que vaig dir que volia escriure tenia 12 anys o així. No sabia que volia ser escriptor o guionista, sols que volia escriure. Durant la meva adolescència escrivia relats, contes, còmics, etc. Aleshores llegia molt i pensava que podria ser escriptor de gran. Quan vaig haver de decidir què estudiaria em vaig adonar que gairebé tota la meva cultura era de caire audiovisual i que m'havia fet gran veient pel.lícules. Era un pas lògic que estudiés cinema i que em dediqués al guió. Vaig entrar a l'ESCAC sabent des d'un bon principi que m'especialitzaria amb el guionatge.


Entrevistadora: Recordes el primer contacte que vas tenir amb el cinema?

Enric Pardo: Diu la meva mare que amb dos anys em van portar a veure "Superman" al cinema. Jo era un nen que sempre plorava i mai estava quiet. Sempre em diuen que vaig quedar parat davant la pantalla les dues hores que va durar la projecció. A casa van comprar una televisió i ja sabien que havien de fer si no em volien sentir plorar. També recordo amb molta nostàlgia el projector de súper 8 del meu avi. Tenia unes sis o set pel.liculetes i em passava les tardes amb ell veient-les una rere l'altra, sempre les mateixes, me les sabia de memòria, però no m'importava.


Entrevistadora: Què és el que més t'apassiona de la teva professió?

Enric Pardo: Contar històries i emocionar la gent. Això no té preu. És per això pel que ens dediquem al cinema i a la literatura. Dedicar-me a aquesta professió també té els seus avantatges: coneixes un munt de gent súper interessant, treballant amb el cinema i la televisió he tingut el plaer de conèixer gent molt maca plena de talent: el Berto Romero, l'Andreu Buenafuente, el José Corbacho, el Kike Maíllo, Juanjo Sáez, J.A. Bayona, etc. I també els seus inconvenients: precarietat laboral, falta de recursos, gent que no et paga...



Entrevistadora: Amb quin Enric et sents més identificat, amb el guionista o amb l'escriptor?

Enric Pardo: Jo sóc guionista. O al menys sóc un guionista que ha escrit una novel·la. Fins que no n'escrigui més, no acabaré de sentir-me escriptor del tot. Ara bé, allò més personal que he escrit és la novel·la "Todas las chicas besan con los ojos cerrados", això sense dubte. No vol dir que a "Animals", o a "Arròs Covat" no hagi posat part de mi mateix, al contrari. Però sí que és cert que allí l'autoria estava més repartida.


Entrevistadora: Quin és el teu ídol, aquella persona que mai deixaràs d'admirar? Què és el que t'obliga a adorar-lo?

Enric Pardo: Tinc molts ídols. Sóc bastant fanàtic de molta gent: del Woody Allen, de Spielberg, de Tarantino, de Clint Eastwood, de Cristhoper Nolan, de Nick Hornby, de Paul Auster, d'Aaron Sorkin, d'Alan Ball, de David Chase, mentre faig aquesta llista sé que em deixaré algun i tindré ganes de tallar-me les venes quan m'enrecordi.



Entrevistadora: Quina és la pel·lícula que mai et cansarà, tot i haver-la vist milers de vegades? Què és el que et transmet, que et captiva tant?

Enric Pardo: Hi han moltes. M'agrada tornar a veure les pel.lícules que m'agraden. Sóc bastant nen amb això. Els nens petits quan els hi poses quelcom que els agrada de seguida volen tornar-ho a veure. A mi em passa el mateix. Ara estic tornant a veure sèries que ja havia vist en el seu moment i és un plaer increible. De pel.lícules que torno a veure molt a sovint en tinc una llista ben gran, però en diré només unes poques perquè us capiguin: "Dos hombres y un destino", "Beautiful Girls", "El Padrino" (les tres), "En busca del arca perdida", "Superman", i en el número un de les pel·lícules que més vegades he vist estan "Start Wars" i sobre tot "E.T.".

Entrevistadora: Quina és aquell film que més t'ha decepcionat? Per què?

Enric Pardo: "Superman Returns". Esperava molt de Bryan Singer i esperava molt tornar a volar amb Superman. No sé què va passar perque tenia tots els números per ser excepcional, però bueno, suposo que tothom pot ficar la pota (jo ho he fet varies vegades).

Entrevistadora: Doncs, això és tot! Moltíssimes gràcies!

Enric Pardo: A vosaltres, noies!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada