Entrevista a Marta Queralt

Bloggera per excel·lència, ens revela els secrets de cada film en el seu magnífic bloc cinèfil "Sessió Doble". Descobreix-la amb nosaltres!

"Escriure-ho en un bloc personal és la manera de no oblidar l'experiència d'haver vist la pel·lícula, i d'alguna manera, de tenir un registre de les pelis interessants que he vist"

Entrevistadora: Bon dia, Marta! 

Marta Queralt: Bon dia, La Màgia del Setè Art.

Entrevistadora: Primer de tot donar-te les gràcies per haver-nos brindat l'oportunitat de descobrir l'esciptora cinèfila que hi ha darrere de "Sessió Doble".

Marta Queralt: A tu, per mi també és un plaer.

Entrevistadora: Què et va portar a fer néixer aquest blog?

Marta Queralt: Per una banda, les ganes d'escriure en general. Mai abans havia creat un bloc, i ja feia temps que la idea em rondava pel cap. Per altra banda, em vaig decidir a fer-lo per la necessitat que sovint tinc de posar en ordre els pensaments que em provoquen les pel·lícules que veig. Quan una peli m'ha agradat, sempre busco més informació sobre ella, perquè en vull saber més coses, el perquè es va fer, els significats, les curiositats, etc. Escriure-ho en un bloc personal és la manera de no oblidar l'experiència d'haver vist la pel·lícula, i d'alguna manera, de tenir un registre de les pelis interessants que he vist. Diria que encara no he escrit cap crítica sobre un film que no m'hagi agradat, perquè prefereixo perdre el temps amb les pel·lícules que vull recordar.

Entrevistadora: Recordes quina va ser la primera crítica que vas escriure?

Marta Queralt: Quan anava a la universitat, vaig col·laborar en un programa de ràdio amateur, de cinema, i assistia als passes que es projecten per als mitjans de comunicació. El primer passe al qual vaig anar va ser el de Career Girls, del Mike Leigh, i vaig fer una petita crònica radiofònica de la pel·lícula. Ara, la primera crítica escrita que he fet, si no ho recordo malament, va ser de El gran Lebowsky, dels germans Coen, quan es va estrenar, per a un fanzine de cinema.

Entrevistadora: Què t’aporta el cinema?

Marta Queralt: És difícil de dir, senzillament és una passió, una addicció. El cinema explica històries, i com a la majoria, m'agrada endinsar-me en històries d'altres personatges, perquè apel·len a les emocions, o entretenen, o per la seva estètica. Les pel·lícules que et marquen d'alguna manera passen a formar part de tu, i alhora, et proporcionen vincles amb els amics i altres persones que també les han vist, en comparteixes l'experiència. Com qualsevol altra  disciplina artística, el cinema estimula la imaginació i t'aporta coneixement. Però no crec que es pugui explicar racionalment, això és el que té l'art!

Entrevistadora: A part d’escriure posts en el teu blog cinèfil, et dediques a algun altre sector? Tens alguna altra professió?

Marta Queralt: La meva feina no està relacionada amb el cinema, treballo en una editorial de llibres infantils i materials escolars. Alimentar un bloc té coses en comú amb la feina d'editora, perquè has d'escriure i editar continguts, però el meu bloc em serveix per donar corda al meu hobbie, és personal. 

Entrevistadora: T’agradaria provar altres àmbits del cinema com actuar, dirigir o, fins i tot guionitzar, més afí al teu talent amb la ploma?

Marta Queralt: T'enganyaria si et digués que mai no he fantasiejat amb la idea de dedicar-me d'alguna manera al cinema, però mai m'ho he plantejat seriosament. Actuar queda descartat, no és el meu fort, i no em veig capaç de dirigir, tot i que mai ho he provat. No, la veritat és que mai he intentat provar-ho, prefereixo consumir el cinema com a espectadora. En canvi, sí m'agrada analitzar el cinema, les marques d'autor, els temes, les referències, tot el que s'amaga dins una pel·lícula, i en aquest sentit, llegir i escriure. 

Entrevistadora: Mai t’has plantejat escriure crítiques sobre altres tipus d’art, com l’escènic o el literari?

Marta Queralt: M'agrada la literatura, l'art i el teatre, i podria escriure sobre les obres que veig o els llibres que llegeixo, però suposo que em sento més segura parlant del que més m'apassiona, el cinema. Bé, i també la música, que m'agrada molt, encara que sempre he pensat que amb la música no sóc tan oberta de mires com amb el cinema.

Entrevistadora: De que et ve aquesta passió pel cinema? Recordes el primer contacte amb ell?

Marta Queralt: M'imagino que estava predeterminada a ser una cinèfila, venint de la família que vinc! He crescut en sobretaules on durant hores i hores es parlava de cinema, amb els meus pares i la meva àvia. Sempre m'expliquen que la primera vegada que em van portar a una sala de cinema: jo tenia dos anys i era per veure Pinotxo, de la Disney. I que a E.T., també per aquella època, vaig sortir plorant perquè em feia molta por. Però realment és impossible recordar la primera peli que he vist. Ni al cinema ni a la televisió, perquè des de sempre he vist pel·lícules a la tele i és així com he conegut el cinema clàssic. Cosa que ara seria més difícil, perquè les televisions estàndards ja no aposten pel cinema.

Entrevistadora: Quina és la pel·lícula que més t’ha marcat, aquella que mai et cansaràs de veure?

Marta Queralt: Ui, jo sóc molt mitòmana, i hi ha pel·lícules que les arribo a veure un munt de vegades (per exemple, és un ritual veure cada estiu La tentaciónvive arriba, peli sobre la calor urbana per excel·lència!). Però també haig de confessar que és el cas de moltes pel·lícules, i segur que me'n deixo. Pel·lícules que m'hagin impactat d'una manera especial, et diria Dràculade Bram Stocker, Pulp Fiction, Tesis, Allò que el vents'endugué, Ningú no és perfecte, Psicosi, Metropolis, Elpadrino, Rebeca, Eva al desnudo, El rei pescador, Secretosy mentiras, Amélie, Goodbye Lenin... i recentment, Melancolía(de fet, veure aquest film va ser l'impuls determinant a obrir el bloc, vaig veure-la al cinema quatre vegades.). En resum et diria que la filmografia del Tarantino, del Ken Loach, del Coppola, del Gus van Sant, del Hitchcock, Lars von Trier, del Burton... mai em canso de veure algunes de les pelis d'aquests directors.

Entrevistadora: I aquell film que no podries tornar a visualitzar?

Marta Queralt: Si et refereixes a què no el podria tornar a visualitzar perquè l'he trobat horrorós, n'hi ha un munt, i els oblido fàcilment. Ara em ve a la memòria que vaig marxar de la sala de cinema a mitja pel·lícula de Wyatt Earp, la del Lawrence Kasdan, perquè la vaig trobar suporífera, i això que no marxo mai sense veure les pelis fins al final. Ara bé, si et refereixes a alguna altra raço, hi ha films que encara que m'han agradat, si són molt durs sempre dic que no els veuré més. És el cas d'Antichrist, del Lars von Trier, que la vaig trobar molt bona però d'un mal rotllo i d'un patiment increïbles. És clar que vaig dir el mateix de Bailar en la oscuridad, curiosament també d'ell, i en canvi l'he acabat veient tres o quatre vegades més... 

Entrevistadora: Doncs, moltíssimes gràcies Marta. Avui hem après una mica més de cinema, del que desperta en gent com tu -amant del setè art-, però sobretot del que hi ha darrere d'un blog tan magnífic com "Sessió Doble". 

Marta Queralt: Moltes gràcies, per mi ha estat un plaer.