“Una lluita
valenta, plena de convicció i força de voluntat”
La
tenacitat i la voluntat per convertir els somnis impossibles en una realitat
moralment fascinant són les protagonistes d’aquest film emotivament brillant
interpretat per Robert De Niro i Cuba Gooding Jr.
L’argument, centrat en la
veritable història del marí Carl Brashear, pretén demostrar la lluita de la
població afroamericana per poder assolir les mateixes aspiracions, tant socials
com professionals, que la resta dels ciutadans nord-americans al llarg dels
anys quaranta i cinquanta, època en la qual encara hi havia un esperit
francament separatista en qüestions de raça.
El repartiment
principal dóna vida a dos personatges valents i impulsius, però perseverants i
amb bon fons, que acaben sent elevats fins al títol d’herois involuntaris.
Els diàlegs són una
part crucial d’aquest conjunt de fotogrames, ja que posseeixen la força que
convenç el protagonista per fer els seus desitjos més prematurs en una veritat
rutinària i, apart, són capaços de perfilar a la perfecció i en poc temps els
trets del pare de Brashear, la font d’inspiració del bus professional.
A més a més,
aquesta biografia cinematogràfica gaudeix d’una escena final que jo
consideraria mítica. Les dotze darreres passes. Impregnades d’una emotivitat
brutal. Els últims minuts que, segons el meu punt de vista, són els millors de
tota la pel·lícula.
En definitiva, és
un film que et torna a despertar els sentiments de l’honorabilitat i la
valentia i que obliga al teu subconscient a intentar complir el que desitges i
somies. És com un missatge positiu de com la vida pot ser maca si hom intenta
que així sigui. Perquè, sovint necessitem més convicció i esforç. Sense ells,
no sempre s’arriba on es vol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada