dimarts, 14 de maig del 2013

The Paradise T1








"Amor impossible, altre cop"


Els somnis juvenils, el desig d’un amor clandestí i la genialitat per vendre són els ingredients principals que reviuen part – probablement només l’essència de l’argument- d’una de les novel·les de Zola: “ Au Bonheur des Dames” –El Paradís de les Dames-. 



La BBC ha apostat aquest cop per una sèrie ambientada al segle XIX que explica la història de Denise, noia de província que arriba a una gran ciutat del nord d’Anglaterra. Amb una bondat sincera, però impregnada d’un intel·lecte brillant i una astúcia desmesurada, la jove es farà lloc, ràpidament, com a venedora en  uns grans magatzems – un model comercial molt innovador en aquella època-, i, alhora, despertarà el interès del Sr. Moray, propietari del negoci. A més a més, també toparà amb els diferents personatges –tant treballadors de la botiga, com venedors provinents de la “competència” comercial, aristòcrates i algun familiar- que acabaran de definir l’experiència de la noia i, sobretot la seva personalitat. 






“The Paradise” és, si més no, la típica odissea d’amor pròpia d’aquelles relacions entre parelles de diferent estament social i habitants de temps passats, més conservadors, socialment parlant. Ben bé, hom ja intueix que el fil argumental seguirà, principalment, l’afer dels dos enamorats. Tanmateix, tant el treball realitzat pels guionistes com la interpretació dels dos actors protagonistes fan especial aquesta idea –massa casual- d’amor impossible. Primer de tot, destacar que es presenta la passió de Moray vers la noia com a admiració i inspiració –i no només com a desig carnal, tot i que aquest també és present-. Així doncs, es crea un vincle afectuós, però també intel·lectual entre els dos. Després, pel que respecta al repartiment principal, Emun Elliott desprèn seguretat, picardia i encant enganyós, mentre que Joanna Vanderham inspira innocència, dolçor i confiança. Però, malgrat que les característiques personals contraposin dos caràcters tan antagònics, tots dos actors saben despertar un magnetisme màgic i romàntic en les escenes que comparteixen. 






Altres personatges importants seran el tiet Edmund, la Clara, la Pauline i en Sam –venedors- i Miss Glendenning. Tots ells, molt exagerats i massa estereotipats, convertint les seves accions  en esperades.






Obviant que el concepte principal de la sèrie és el propi romanticisme, aquesta també posseeix tocs de misteri, sempre provinent del record de la dona difunta de Moray. La mort de la qual és una qüestió amagada i callada que portarà, majoritàriament al final de la temporada, la situació més al límit.






Tot i que siguin pocs els escenaris que embolcallen el relat – el carrer on tot succeeix, amb les seves respectives botigues i “El Paradís”, el pont i la casa de la família Glendenning- estan considerablement ben ambientats, malgrat que el vestuari tant treballat significa un reforç important i és el que amb més intensitat fa viatjar a l’espectador enrere en els temps.




Pel que respecte al nus de la història, segueix el típic model que posseeix com a pròpia la complicació quan el final arriba, amb la intenció d’enganxar i, alhora, descol·locar més al televident. En quant al desenllaç, evidencia la continuació de la sèrie amb una temporada més, com a mínim.






En definitiva, no és el millor relat televisat que s’ha vist o fet. Repeteix el mateix de sempre: l’amor impossible. Tanmateix, el que té com a positiu és que s’ajuda de l’argument d’un gran escriptor –fent diferent el romanticisme, més intel·lectualment passional- i compte amb dos intèrprets que es convinen força bé en les escenes romàntiques. És ben bé una sèrie pels romàntics empedreïts o, sinó, per tot aquell que tingui el somni d’obrir un negoci.



*** (Està bé, per passar l'estona)