diumenge, 14 d’octubre de 2012

"Savages"

Un conte per adults alternatiu i ple de corrupció, amb engrunes d'un amor triangular

El tràfic de droga dóna de menjar a molts. És més, converteix a aquells que s'alimenten del seu comerç en grans i fortuïtes fortunes. Les cases immenses, el xampany, les festes i el glamour amaguen la foscor de la violència i la fredor que acompanya aquest ofici constantment, a causa del poder que significa vendre productes fora de la legalitat, però realment preats. 
"Savages" busca mostrar uns traficants alternatius, ben considerats en el negoci de l'herba sense llei, però apartats del joc brut entre companys i socis d'una petita comunitat, allunyats de les grans màfies, independents.
Els tres protagonistes, una jove amant i dos amics fidels i antàgonics, viuen en un triangle amorós que serà realment clau en el desenvolupament del relat de Don Winslow adaptat a la gran patalla. Una mescla d'amor passional i estimació familiar que acaba desencadenant una unió socialment trencadissa, poc comú, però estable dins del micromón en el que ells habiten, la casa de California.
Tanmateix, la qüestió amatòria no és del tot la protagonista del film, sinó que s'enllaça amb l'assumpte de les màfies i dóna lloc a una història fredament temperamental, brutalment sagnant i alhora romàntica. Un guió en el que s'exposa l'univers de la droga i el seu tràfic, jugant amb el poder de les organitzacions il·legals, el qual es contraposa a l'ideal dels tres joves, que només busquen viure ells sols, apartats de tot, d'una manera més aviat tranquil·la, sense gaires aspiracions de futur, només de present.

En aquesta pel·lícula, el gran director Oliver Stone, emplea la paraula Salvatges, la qual dóna nom al conjunt de fotogrames, per exposar la fredor i la bogeria de la condició humana, completament egoista, que és capaç de qualsevol cosa per sortir guanyador, sense tenir en compte els medis que el fan arribar fins el que més prea.

Cal destacar el gran repartiment, en el que tots els actors acaben atorgant l'essència que el seu personatge demana. Un clar exemple és la Blake Lively, la qual desprén sensualitat i autenticitat a la pell de l'O. Però tampoc es pot oblidar l'actuació dels dos altres co-protagonistes -Taylor Kitsch i Aaron Johnson- que expressen l'idea perfecta de l'amistat i, alhora, mouen els fils de personatges contraris -mentre que el primer és fred i valent, l'altre pateix d'innocència i tendresa-. Altres actors participants i ja idolatrats són Benicio del Toro, Salma Hayek i John Travolta, els quals acaben de posar la guinda a un pastís original, explosiu i diferent. Sobretot, resaltar la gran interpretació d'un Benicio del Toro que acaba resultant fastigós i cruel, seguint la línia d'un personatge primari, inútil, bàsic, violent i egoista.

Pel que respecte la banda sonora és realment melancòlia amb un toc de brutalitat que segueix perfectament el fil d'un guió alternatiu i acaba de donar el sentiment que les imatges estan impossibilitades a oferir.

En definitiva, un pel·lícula freda i alhora romàntica. Un relat actual per les qüestions que tracta, però mancat de tradicionalitat. Un conte per adults ple de corrupció. Un oceà mort, quasi buit de vida, d'amor, però amb espurnes de lluminosa passió, les quals converteixen a aquells que les pateixen en dèbils en un món en el que és millor no estimar a ningú, per evitar xantatges, morts, dolor. Un guió diferent, realista i que acaba descol·locant i alhora consolant a un espectador que té, tot i les poques espectatives, un final feliç.

**** (bona) 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada