El món de la Literatura Fantàstica sempre
havia estat aparentment dominat per Tolkien i el seu “Lord of Rings”. Però els
Set Regnes i les gestes dels seus habitants particulars han guanyat un merescut
protagonisme en aquest àmbit narratiu. Amb això, no vull dir que l'obra –encara
inacabada- de George R. R. Martin sigui de major qualitat que la de l’escriptor
britànic. Sinó que la manera de Martin de plasmar la seva història és
realment fascinant i els lectors així ho reconeixen.
Començar a escriure Fantasia Èpica ja
requereix un gran exercici d’imaginació i creació. I, en aquest primer llibre, es veu reflectit l’esforç inventiu que ha realitzat l’autor, ja que ha
dibuixat un nou món, semblant al medieval, però format per una societat
diferent i fragmentada. Els Set Regnes estan poblats per habitants amb
conviccions socials, costums i creences diverses, totes elles perfectament
perfilades i allunyades unes de les altres. I no només això, sinó que –a part
de mostrar un present narratiu inventat i exclusiu-, els personatges també
acostumen a fer referència a un passat que sembla haver existit literàriament,
tot i que el fil del guió comencés després. És a dir, que no tan sols et regala
un present inèdit, sinó que –a més a més- també atorga al lector un passat del
que es veuen petites pinzellades.
És una obra amb certa càrrega psicològica, filosòfica
i de reflexió personal del personatge.
No existeix un protagonista, ni tampoc una
història principal. Sinó que el tot que composa el llibre és un cúmul d’històries
i aventures que –unides- convergeixen en el context polític i social del indret.
Quelcom molt destacables és la manera de
plantejar els conflictes –considerant tant els personals com els bèl·lics i polítics-. Martin prefereix no escollir el bàndol al que hom ha de ser fidel. Més
aviat, es decanta per mostrar les diferents perspectives de molts personatges,
per tal de que sigui el lector el que decideixi. Cada capítol està protagonitzat
per un personatge, el qual es despulla mentalment i es exposat, sense filtres
ni secrets. Així, quan hom llegeix, pot posar-se ala pell de tots. Saber que
pensa el que guanya i el que perd. Ser conscient de com viuen les seves pròpies
realitats i capaç d’entendre els seus interessos i ambicions.
Un punt molt criticat de l’escriptor és l’afany
per la mort. S’ha de reconèixer que Martin no té ninguna mena de pietat moral
per veure els seus personatges morir. Però considero que aquesta passió
estranya li dóna més veracitat al projecte literari. Tampoc es contempla la
censura en altres temes possiblement considerats com a “delicats” com serien el sexe o la violència, que són
narrats amb realisme.
El mode amb el que dibuixa la societat
desprèn certa crítica social que es podria traslladar a la realitat que viuen
els propis lectors. Entre moltes qüestions, es fa referència a la marginació de
tolits i bastards, i es mostra la figura de la dona com a quelcom inferior i
més aviat banal. Tot i que hi ha subratllables excepcions, com seria el cas de
Daenerys Targaryen.
És una obra tan rica en personatges que al
final la multitud de noms pot avocar-nos a la confusió. Constantment apareixen
personatges del no-res i s’ha d’estar atent, perquè –a vegades- els noms
guarden moltes semblances. A més a més, l’autor no es preocupa per si el lector
entendrà qui és qui. Sinó que va afegint personatgesdamb una primera
descripció detalla i després considera que aquella figura ja ha quedat
enregistrada en la teva memòria. Per tant, en la seva segona aparició no fa cap de recordatori de la seva identitat.
Té un vocabulari brillant i molt realista,
vinculat al món medieval. Submergir-se en les aigües dels Set Regnes significa
també nedar en l’Era Medieval. Ja no es tracta tan sols del lèxic correcte –que
ofereix molta credibilitat-, sinó que també juga un paper important el seu toc
bastant versemblant. És a dir, tot i formar part de la Literatura Fantàstica,
la fantasia no existeix en excés. Més aviat, s’ha limitat a deixar caure –mesuradament-
gotes de màgia, al principi imperceptibles, però que després van en augment. A més
a més, cal destacar que la societat és força incrèdula, malgrat que al final es
topi amb situacions surrealistes i irreals.
La forma d’expressió literària de Martin és
un pèl recarregada en les descripcions, però maca i clara.
L’argument és meravellós –el miris per on
el miris- i enganxa el lector. És una història creada a base de moltes
històries en la que els protagonistes no són els personatges, sinó –més aviat-
altres qüestions com l’amor, l’honor, la traïció, els interessos propis, la
fortuna o l’ambició.
