dissabte, 16 de març del 2013

"Murder on the Orient Express", d'Agatha Christie


Fascinantment misteriós. Magnèticament imprevisible.


Els assassinats sempre han estat una qüestió sinistra i misteriosa que ha atemorit i alhora entusiasmat la humanitat. La relació d'aquest assumpte amb la por és evident, ja que posa en dubte la integritat de qualsevol. Tanmateix, moltes vegades l'entusiasme encuriosit i seduït pel misteri cobra més importància. És probablement aquesta la raó per la qual l'escriptora de la magnífica publicació que comenten en aquest post va tenir un èxit tan desmesurat i merescut.
Però, malgrat el nostre magnetisme –certament incomprensible- pels homicidis, hi ha altres mèrits a atorgar a aquesta obra literària. El lector es submergeix des d’un bon principi en un mar dens enterbolit pel fred i per les sensacions que provoquen uns personatges considerablement estrambòtics i clarament dispars entre ells; sense oblidar, és clar, la presència persistent de l’Orient Express, que els encamina cap a un destí geogràfic comú, mentre crea una situació de claustrofòbia.
El treball que fa l’autora amb cada un dels passatgers és fascinants: els va definint i després els despulla, a poc a poc i a mesura que avança la història, fins al punt de deixar-los nus, mostrant no només la seva identitat real, sinó també l’emocional. Però el que considero més destacable del seu tracte amb els viatgers és la forma analítica i minuciosa amb la que els detalla i descriu, pròpia d’un professional en l’ofici de descobrir qualcuns amagats i secrets, tal com és el protagonista del fil narratiu.
L’estructura del llibre recorda a la ment endreçada del Detectiu Hércules Poirot. Majoritàriament en la segona part de l’escrit, quan s’efectuen les declaracions.
El guió literari té buits intrigants que, lentament, van desapareixen amb l’entrada en escena de la complexitat argumental. Tanmateix, aquesta no dificulta la lectura, sinó que, compensada amb una gramàtica i sintaxi senzilles i lleugeres, enganxen més a l’espectador de la història escrita, que al final es veu sorprenentment recompensat amb un desenllaç inesperat i un pèl desbordant i surrealista.

***** (Molt bo)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada