"Le Refuge"

Fascinant, estranya, sincera, profunda

La drogoaddicció sempre s’ha plantejat com a “El gran problema”. Aquell que descarrila el més encaminat i tomba el més fort. Tanmateix, errem al ignorar que la toxicomania és, molts cops, la resposta visual a conflictes interns, sentimentalment més profunds i arrelats. Convertint la fam incessant de narcòtics en un solució provisional, espontània i efímera que promet estimular l’esperit o calmar quelcom pertorbant. 

Louis i Mousse són una parella de parisencs adinerats. Tots dos segueixen un patró d’inestabilitat vital i familiar que intenten compensar amb estupefaents. Però la fi d’aquesta rutina addictiva arriba agafada de la mà d’un succés esgarrifosament esperat i d’una notícia esperançadora. La mort de Louis i l’embaràs de Mousse són els desencadenants d’un canvi en la vida de la jove.

“Le refuge” pretén narrar aquests nou mesos que la protagonista viu, a prop de la platja, allunyada de tot, però perpètuament acompanyada per curiositats i temors vers a una maternitat que albira tacada per la solitud i la inseguretat pròpia.

En el guió literari, són pocs els personatges que es perfilen, a part del de Louis –del que tan sols es pot observar un esbós, els seus trets més generals- i el de Mousse – que es va dibuixant al llarg de la història-. La mare de Louis, que només apareix en escena pocs minuts, es presenta indirectament –amb les seves paraules- com a una dona independent  i amb una gran fortalesa –fàcilment confusible amb fredor- que és capaç de dominar les situacions, malgrat la gravetat sentimental que posseeixin. Contràriament, Paul, germà de Louis, és retratat com un jove més aviat callat, reservat i misteriós, amb la seva mirada inquietantment tendre i els seus silencis força casuals.

El nus en el que es centra el film és en la visita de Paul a la noia embarassada i la convivència que tots dos mantenen, de la qual neix una relació estranyament adorable, sincera i molt llunyana a la que prèviament compartien com a cunyats; i de la que sorgeixen diàlegs fascinants, bruts de pors i entollats de franquessa, que semblen confessions i en els que cobren protagonisme els secrets i els pensaments més profunds de cada un.  

Cal destacar un rerefons plenament dedicat a les qüestions de l'amor: les relacions de parella, els efectes secundaris d'un embaràs en un matrimoni i l'homosexualitat es tracten d'una manera o altra, potser en personatges que apareixen puntualment o fins i tot en els propis protagonistes de la història. Però sempre des d'un punt de vista nu, despullat, buit d'intencions de maquillar la realitat.

Pel que respecte als actors, tant Louis-Ronan Choisy com Isabelle Carré desprenen una escència estranya, única i sensual, plena de naturalitat. Una interpretació molt bona que encara brilla més en la banda sonora, composta per ell i cantada per tots dos. La cançó de "Le Refuge", amb foça protagonisme en algunes escenes, irradia delicada melancolia i calmada inquietud.

En definitiva, un relat dirigit per Ozon que guanya pels diàlegs sincers, però que només recomano a aquells que estimen el cinema més intimista i profundament sentimental.

****(Bona)