"Crazy, stupid, love"

Una "americanada" consoladora a favor de l'amor etern que conjuga sentiments i comicitat

L’amor. Què és l’amor? Realment existeix? Aquest és probablement el primer plantejament que ens fem. Després, però, n’apareixen d’altres de més complexes com la qüestió del matrimoni, la data de caducitat dels sentiments i la passió, o la credibilitat de l’estimació d’un faldiller. Aquest film sintetitza els temors de la societat actual en assumptes sentimentals, tractant-los des de l’absurd i la comicitat, i jugant clarament amb la casualitat, la qual, poc a poc, va lligant la vida de dos personatges contraris i estereotipats  - un pare de família apunt de divorciar-se i un jove casanoves que llença flors a les noies amb un èxit extraordinari-. Cal destacar la presència de l’humor, que protagonitza escenes que acostumen a posseir un tarannà dramàtic, evitant així la possibilitat de caure en un pou de sentimentalisme barat i obligant al públic a esgarrapar burletament la tensió sorgida dels conflictes emocionals. Així doncs, és un film realment consolador pels empedreïts de l’amor i la vida romàntica, i amb final feliç, però que tracta des d'un punt de vista còmic les relacions amoroses.

**** (bona)