"Extraterrestre"

Sobre la incomprensió humana còmica vers els propis individus

L’existència de vida intel·ligent fora del planeta Terra és un assumpte que ens commou, intriga i entusiasma, com a éssers socials i curiosos que som. Però realment ens espanta la possibilitat de que sigui certa aquesta realitat.

Amb un títol bàsic i obvi, aquesta comèdia considerablement surrealista,però també molt real, tracta l’assumpte de les relacions interpersonals posant com a rerefons la invasió alienígena. Tanmateix, aquesta qüestió que en qualsevol pel·lícula seria realment crucial, en aquest film és senzillament un escenari, com Califòrnia a “E.T.”  o els Cayos de Florida a “Flipper”. El lloc on succeeix la història i que subtilment deforma el guió, però amb una importància secundària. 

A més a més, cal destacar que el nom "Extraterrestre" també fa referència a la incomprensió que existeix entre els personatges principals, que arriben a ser tan desconeguts entre ells com ho són els aliens per l'espècie humana.

En aquest relat cinematogràfic el tema rellevant és la supervivència estúpida i alhora humana de quatre individus guiada principalment per les sensacions fortuïtes i els sentiments impulsius.

Sota un humor clarament espanyol i divertit, però certament vulgar es mostra el profund i salvatge egoisme de l’ésser humà en moments considerats perillosos, que converteix a qualsevol individu en algú capaç d’apartar als altres pels seus propis interessos. Malgrat això, també expressa com la capacitat amatòria augmenta en situacions extremes. Senzillament exposa la realitat animal davant les males condicions: o s’odien i es maten, o s’estimen i fan l’amor. Desapareix tota hipocresia, o la majoria d’ella.

Pel que respecte al repartiment, el llargmetratge gaudeix de la presència d’actors coneguts com la protagonista, Michelle Jenner, famosa gràcies a una sèrie –“Los hombres de Paco”- o la parella d’aquesta, Raúl Cimas, un humorista al “Club de la Comedia”. En definitiva,uns actors actuals en el món del cinema espanyol.

Així doncs, és un conjunt de fotogrames irreal i alhora massa realista, però amb un final que no respecte del tot el casual desenvolupament literari de presentació, nus i desenllaç, ja que posa fi a la qüestió de les relacions entre els personatges, però no a l’assumpte dels aliens invasors. En fi, un final inacabat.

*** (està be, per passar l’estona)