Aquella cançó que desvetlla les ganes de viure de qualsevol
La música és un model de vida fascinantment apassionant i la capacitat artística d'endreçar notes musicals i compondre melodies rítmiques només la tenen aquells que la viuen com a cosa única i excepcional, els quals arriben a convertir la seva creació en una comporta de sortida per expulsar totes les sensacions que els sobrepassen i senten la necessitat d'expressar. Tanmateix, l'art no viu només dins les ments dels grans grups compositors, sinó que molts fanàtics que respiren exclusivament per escoltar cançons també posseeixen grans talents. Els locutors de ràdio són un clar exemple, sobretot durant els anys seixanta i setanta, època en la que les emisores pirates desprenien Pop i Rock & Roll i la passió pel ritme musical envaïa la ment dels presentadors vocals que enamoraven a tots els espectadors radiofònics dia i nit.
Aquest enamorament vers els discos de vínil és el fil conductor que dóna mobilitat a aquesta pel·lícula, la qual narra la història d'una colla de folls i despreocupats que sobreviuen allunyats de la costa anglesa en un vaixell rovellat, per poder oferir clandestinament els millors sons musicals a un gran públic.
El títol, molt ben triat, atorga un sentit literal al guió que exposa la necessitat que tenen tots els protagonistes per profesar l'amor que senten per la música, i com això crea un ambient al seu voltant més enllà dels tons musicals, donant, així, una personalitat pròpia al fet d'estimar les cançons, amb roba i maneres de pensar esbojarradament divertides i subtilment hippies, senzillament passionals que desperten la impulsivitat i la vitalitat dels espectadors i provoquen que cada sensació que creui els seus pensaments acabi flotant i resorgint a flor de pell. Així doncs, és un film que ensenya a viure les emocions sense por, amb una discografia explèndiament brillant dels més grans de la música i un repartiment extrovertidament impressionant. Tot un conjunt delicadament i musical mesclat que sedueix a viatjar a qualsevol al món de la música i la vida social dels seixanta i l'obliga a odiar les mesures restrictives i incomprensibles d'un govern anglès massa conservador.
**** (bona)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada