"Tyrannosaur"

Cruelment increïble, realment sincera i alhora devastadora

Tots, quan som menuts, creiem en futurs prometedors, en grans destins. Tanmateix, mai pensem en fracassos, en entrebancs constants, en relliscades al llarg del camí de la vida. Quelcom molt més comú que el triomf.

Aquest film, basat en la crua realitat, mostra al món la vida trista, tormentosa, de dos personatges aparentment oposats: un home de suburbis i una dona de barri adinerat. Tot i que al principi de la història sembla que el paper de salvador el representarà ella i el de màrtir el protagonitzarà ell, l'argument canvia a mesura que avança el relat cinematogràfic. Així doncs, aquest guió sembla voler virar el nostre ideal classista fonamentat en que els diners són el símil a la felicitat. 

Pel que respecte al repartiment, cal destacar la seva considerable petitesa, però també l'excepcionalitat d'uns actors que transporten els espectadors a la misèria més absoluta, a la pena més profunda, fent sentir al públic cruelment i desbordada desemperat, perdut.

Malgrat les males vibracions que sembla transmetre la pel·lícula, reflecteix clarament la vida de molts i moltes i obliga a qualsevol a empatitzar amb els protagonistes de la narració en imatges -ficticis, obviament-, i, alhora, amb els reals, els que veritablement viuen aquesta dura realitat. Aconseguir això només amb noranta minuts de fotografies i so és realment meravellós, humanament compassiu. 

Aquest film és una preciositat llastimosa del cine que conjuga tristor, amb engrunes de felicitat diminutes sempre mesclades amb un afany de supervivència desenfrenat que empeny als personatges principals a desenvolupar una fredor davant la vida terrible i també comprensible. Una vida, una existència, que els ajunta als dos, a ell i a ella, i els converteix en àngels guardians mutus. En embalsamadors de ferides, que a poc a poc, curen un les de l'altre.

**** (bona)