"The Vow"

Una història real de constant frustració per amor portada al cinema

És difícil arribar a fer-se a la idea de que un ser estimat ja no està amb tu. És complicat adonar-se de que l'has perdut. Però la pèrdua no té perquè sempre tractar-se de mort. També pot tractar-se d'oblit. Aquesta pel·lícula es basa en l'oblit, però no de forma natural sinó a causa d'un accident.

La història real la van protagonitzar en els seus propis personatges Kim i Krickitt Carpenter, els quals van escriure un llibre del seu matrimoni, anomenat "The Vow". 

Aquest film a Espanya és conegut amb un altre nom completament diferent que és "Todos los días de mi vida", probablement perquè ens explica en detall l'abans i el després de l'oblit. Per suposat, sempre hi ha algú que no es rendeix fàcilment i encara més en una pel·lícula que tracta d'un oblit forçat. És per això que l'home protagonista no pot deixar d'intentar que la seva estimada -la coneguda actriu Rachel McAdams- recuperi la memòria. 

Ella no sap qui és l'home que l'abraça just en el moment en el qual acaba de despertar de l'accident, qui és aquell que està tant pendent del seu benestar i que se l'estima fins l'infinit. Ella només recorda la seva infantesa i adolescència, però no sap amb qui ja no es parlava per problemes en el passat. I el més important: només recorda el seu primer amor, amb el que també es tornarà a trobar. Tot això suposa un seguit d'inconvenients que frustren i fan molt complicada la vida del nostre protagonista.

"The Vow" és un drama que ens manté en constant patiment des del principi de la pel·lícula fins que apareixen els crèdits. Probablement tots intentem sentir-nos a la pell de l'home protagonista, i pensar què faríem si vísquessim la seva història. Abandonaríem? Ens sentiríem malament, no només amb nosaltres mateixos, sinó també amb ella, per no poder recordar, tot i saber que no és culpa seva? Si, segur que si, ja que són totes les emocions per les que passa el protagonista. 
L'objectiu del protagonista es converteix en reunir les seves renovades forces en tornar-la a enamorar just quan veu que podria perdre-la. Perquè quan estàs realment enamorat d'una persona, tot i que no et recordi, fas tot el possible per convèncer-la de que amb tu era feliç, tot i que signifiqui començar de nou.

Es pot considerar que el paper més complicat no el realitza ella, sinó ell, el qual s'ha de resignar a esperar que tot torni a la normalitat, de vegades forçant-se a mantenir-se al seu costat tot i les dificultats... S'ha realitzat un bon repartiment dels papers, tant principals com secundaris, tot i que s'ha de comentar que el fet de tenir entre els protagonistes una actriu coneguda sempre fa que el públic estigui més receptiu, però això no és més que un joc dels directors cap als fans. Tot i aixó, l'únic que es pot dir és que de vegades l'acció transcorre una mica lenta. No és ni pesada ni aburrida si t'agraden els drames, però en alguns moments pot arribar a ser cansada.

Però pels romàntics empedernits que no els importa deixar-se portar pels drames i no reprimir-se les llàgrimes, aquesta és la seva pel·lícula. Una història que com diu el títol en anglès -El Vot, traduït en català- significa una promesa, un seguit de belles paraules que es diuen quan et compromets. Garanteixes a l'altra persona estimar-la sempre, en la salut i en la malaltia, i sobretot, passi el que passi. 

**** (bona)

P.D.: Sóc la nova redactora del blog, espero haver estat mitjanament a l'altura de les altres publicacions.