divendres, 20 de juliol del 2012

"Something borrowed"

Una anàlisi errònia sobre l'amistat i els rols que juguen aquells que la formen

L'amistat és una qüestió essencial per gran part de la societat. Sobretot en etapes tan vitals com la infantesa, l'adolescència i la joventut, en les que es busquen companys per cercar tresors, experimentar coses noves o donar vida a idees emprenedores. Som éssers humans, necessitem viure en comunitat constantment.  La nostra naturalesa no accepta la solitut i, contràriament, abraça la presència diària i rutinària d'algú al nostre costat. Tots desitgem crèixer envoltats d'altres individus; somiem poder subjectar-nos abans de caure i deixem que altres ens agafin de la mà per no ensopegar. Bàsicament, aquesta podria ser la definició del concepte que tracta aquest film, amb certs matissos, és clar. 
Les protagonistes del film pretenen representar una relació amistosa existent des de la infantesa que a l'inici de la pel·lícula sembla completament sana i meravellosament autèntica. Tanmateix, a mesura que avança la història, el guió va revelant una immensa quantitat de sentiments i sensacions reprimits per part d'una de les integrants de l'unió social principal.
La presència d'un amor universitari per primer cop correspost significarà l'esclat de l'amistat entre les dues, ja que comportarà l'engany i la traïció. Tanmateix, l'espectador descobrirà que l'unió que les unia no era res més que falsedat i mancança de confiança.
El repartiment és completament pobre en qualitat, però al nivell d'un relat certament dolent, avessat al sentalisme barat i vanal que no commou a l'espectador, amb esquitxades d'un humor delicat i grotesc -depenent del personatge que el transmeti-, però difícilment graciós  i rematat amb un final clarament esperat i alhora surrealista que no marca ni trastoca positivament el públic.

** (poc recomenable)





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada